0
comentaris
No fa molt, vaig mantindre una
conversació amb un jove militant socialista, amb el que feia temps
que no parlava. Al fer-li una pregunta referent al seu partit –sense
cap mala intenció, ho jure–, la conversació va derivar així:
Jo: Què tal va estar el míting de Rubalcaba?
Jo: Què tal va estar el míting de Rubalcaba?
Jove Socialista: Millor que els del
BLOC segur, encara que els de Compromís no, eixos molen. El
BLOC ara té un boom gràcies a Oltra, sempre ho he
dit, tenen molts altibaixos.
Jo: Igual que el PSOE, no? També té
molts altibaixos...
Jove Socialista: Clar, però bé...
Jove Socialista: Però no són els
mateixos: Uns són de 9 a 5 i els vostres de 3 a 0. És una pena
perquè mola el partit però...no és factible.
Jove Socialista: La societat valenciana
està cega i davant PP o PSOE elegisc PSOE.
Jo: ...
***********
Després d'aquesta encesa defensa i
exquisida argumentació intentant fer veure'm la llum socialista que
guiarà la meua vida, gràcies al meu interlocutor podria dir que:
- Els de Compromís molem, però els del BLOC no molem. Interessant reflexió, sobretot quan el BLOC és part integrant i majoritària de la coalició anomenada Compromís, junt a Iniciativa del Poble Valencià i els Verds i per tant, som el mateix.
- Tenim un boom gràcies a Mònica Oltra, que no és militant del BLOC, però està a Compromís. Molt bé, mira, Mònica és una gran dona que ha fet política de la manera que hauria de fer-se aquesta: d'una forma clara i transparent i amb l'únic objectiu d'intentar fer un poquet millor la vida de les persones. Ella ha sabut transmetre el seu missatge polític i la seua manera de fer política, que alhora també és la de Compromís (i el BLOC està al Compromís) i ha col·laborat, junt a moltes altres persones de la Coalició, a fer veure que hi ha vida més enllà del PSOE valencià, més preocupat en assegurar-se cadiretes i sous a càrrec de l'erari públic que en donar resposta a tota aquella gent que creu que el País Valencià del PP no és el seu País Valencià.
- Tenim molts altibaixos –sí, ja sé que en valencià es diu “alts i baixos”–. Doncs sí mira, el que deuria passar en política es que si no s'aconseguix connectar amb el que la gent demana o necessita, aquesta et deuria retirar la confiança. Això és el que passaría a un món ideal. Potser pense que, per això, és més interessant i recomanable passar de 3 a 0 que no de 9 a 5. En este cas, per a mi, els 5 que continuen votant una opció que no ha fet absolutament res pel País Valencià, que baixen el cap davant les demandes de Madrid i què des d'allà mateix, han traït a la gent que els va votar, demostren que per a ells la política es comparable al futbol, on s'és fòrof d'un equip a mort, sense importar si ho fa bé o mal, és a dir, sense un criteri raonable, només apel·lant als sentiments més baixos i viscerals. I és una cosa que no m'agrada gens.
- No som factibles. M'agradaría haver aclarat aquest punt, no sé que significa ser factible segons el meu interlocutor, però si la factibilitat té alguna cosa a veure amb l'èxit electoral, crec que alguns ixirien perdent de bon tros degut a la seua continua pèrdua de suport per part de la gent des de fa quasi 20 anys.
En fi,
he de dir que després d'aquesta conversació només em queda donar-los
l'enhorabona a tots els votants i militants socialistes que pensen i
actuen
de forma similar, perquè gràcies a ells, el Partit Popular no
guanyarà... arrasarà el 20-N. I si aquestes actituds
son les de la majoria de la joventut del partit, on pareix que hui en
dia les idees i el discurs socialista va impostat d'aquesta manera en
compte de ser
racionat i propi de cadascú, em sembla que hi haurà governs del
Partit Popular, tant a Espanya com al País Valencià durant
moltíssim temps.
I per
finalitzar, altra cosa. Pareix que Compromís, causa respecte, dona
por, molesta a gent com aquesta. Si això ocorre, serà perquè les
coses s'estan
fent correctament. I si la causa d'aquestes actituds
de despreci és una espècie d'enveja per la manera en
què es fan les coses des de
la coalició, la solució és molt fàcil. Com he dit abans, aquest
món –el de la política– no ha de ser un partit de futbol on
s'ha de mantindre l'afició per un equip tant a les bones com a les
males....Crec que no cal que m'explique més...Ah! I si decideixen sumar-se al projecte, que recorden que a la política s'hi ha d'estar de pas...Ahí queda això.