Reforma

Hui ha entrat en vigor la reforma laboral aprovada pel govern d'Hispanistan. Tots hem pogut saber de les bondats d'aquesta reforma segons els altaveus del PP, però jo –i supose que qualsevol treballador amb dos dits de front–, extraurà unes conclusions paregudes a les que he arribat: La reforma laboral abarateix l'acomiadament i enforteix la prevalència dels interessos de l'empresa.

Pel que he entés, ara resulta molt més barat i fàcil acomiadar a un treballador. Es passa d'indemnitzacions de 45 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats a compensacions de 33 dies amb un màxim de 24 mensualitats. Això si s'aconsegueix demostrar davant un jutge que l'acomiadament és improcedent perquè, per defecte, l'acomiadament és procedent amb una indemnització de 20 dies per any. A més, s'aclarixen les causes “objectives” d'un acomiadament procedent. Entre elles, les pèrdues econòmiques reals o previstes o la disminució de beneficis. O siga, que si una empresa tenia uns guanys de deu milions d'euros i ara només en guanya nou, ja té l'excusa perfecta per desfer-se d'aquells empleats que demanen massa augment de sou i trobar uns altres de menys reivindicatius. I per si fora poc, les xicotetes i mitjanes empreses podran contractar gent amb un període de prova d'un any. Una “interessant” modalitat de contractació temporal encoberta amb acomiadament gratuït. Es de destacar també que ara l'empresa podrà utilitzar el recurs de l'expedient de regulació d'ocupació sense necessitat de demanar autorització administrativa...

Per altra banda, els interessos empresarials ixen molt ben parats. La negociació col·lectiva queda pràcticament reduïda a cendres. Els convenis d'empresa prevalen sobre els sectorials i en qualsevol moment es pot revisar el conveni propi en vigor, podent adoptar mesures a la carta que rebaixen pactes assolits en nivells superiors. També és més fàcil recórrer al despenjament de les condicions pactades per raons econòmiques i s'amplien les matèries en les que l'empresa pot desentendre's dels pactes, com per exemple, els salaris, els horaris, la jornada, el sistema de treball, els torns... I a més a més, ara, el treballador que tinga un salari superior al que estableix el conveni, podrà veure reduït els seus guanys gràcies a la voluntat de l'empresa, que podrà al·legar raons de “competitivitat, productivitat o organització tècnica o del treball de l'empresa” per baixar-li el sou. Si no li interessa, doncs 20 díes per any amb un màxim de 12 mensualitats, i a la cua de l'atur que s'està molt bé amb tant de calor humà...

M'agradaria molt que aquesta reforma servira per buidar de gent sense feina el SERVEF i que, de pas, tots guanyarem diners a cabassos –empresaris i treballadors– i tots fórem contents, feliços i productius. Però malauradament, i veient que amb un acomiadament tan “car” com fins ara teníem, hi ha vora cinc milions i mig de parats, no pareix que l'abaratament d'aquest siga la solució per crear llocs de treball. Si el recurs per competir amb Xina és posar al nivell d'aquell país els nostres drets i sous i proporcionar serveis dignes de Somàlia o Angola mentre es volen mantindre preus d'Alemanya o Anglaterra, anem apanyats. Espere equivocar-me...

He buscat la paraula "esclau" a les imatges del Google, per il·lustrar l'entrada i m'ha eixit açò (?)

Anotació final: M'ha encantat la reacció a la reforma laboral de certa fauna social que roman per diverses xàrcies socials. Gent destacada per muntar un dos de maig per “defendre” l'educació i la sanitat públiques –mentre probablement utilitzen la sanitat privada i no han xafat mai un col·legi públic– o la reproducció del carranc d'Alaska a l'estepa siberiana i no han emés ni una sola crítica a aquest atemptat contra els drets de la gent treballadora. És clar, que pot ser a ells no els afecte tot açò perquè el concepte del treball –treball de veritat, 40 hores setmanals, calfament de cap a casa, 22 díes de vacances a l'any i gràcies, hores i feines extres no retribuïdes...– no l'han tastat en la seua vida ni tenen intenció de fer-ho.