Unió d'interessos

Estos últims dies hem pogut comprovar que l'antigament intocable i sagrada Constitució Espanyola, ara ja no ho és tant. Resulta que allò que era tan sumament difícil de canviar, no ho és, i damunt es pot fer en un temps exprés i sense causar una catàstrofe de proporcions siderals. Inclús es pot fer sense dissoldre expressament les Corts espanyoles i sense consultar a aquells en els què, segons el mateix document alterat, resideix la sobirania. Com pot ser això? Com és possible? Molt senzill: Gràcies la unió d'interessos PP-PSOE.

Tot i que sembla que aquest acostament entre dos partits, en teoria antagònics, és una cosa extraordinària i pel bé de tots, en realitat és un fet prou més comú i usual i de dubtosa utilitat general –que no siga la seua pròpia, s'entén–. Al País Basc, per exemple, van de la maneta formant un front antinacionalista, curiosament sent ells dos partits nacionalistes espanyols. Més properament a nosaltres, ací al País Valencià, PP i PSOE s'alien –excepte quan l'afer Gürtel, en el que els socialistes esperaven que els caiguera una presidència de la Generalitat del cel– per repartir-se cadiretes a la mesa de les Corts, pactar llocs als consells d'administració dels diversos organismes públics, trossejar-se i permetre l'expoliació forània de les nostres caixes d'estalvis, consensuar reformes estatutàries de vergonya que han sigut provadament inútils i evitar que altres partits amb una actitud més bel·ligerant envers el govern –autonòmic s'enten, perquè per al govern central, ja tenim al propi Consell, del PP– i amb més ganes de defensar els interessos valencians, els toquen els collons.

El que vull fer amb tot açò que dic és obrir els ulls a aquells votants no dogmàtics, es a dir, aquells simpatitzants i/o militants d'ambdós partits que encara no han caigut en l'error de pensar que la política és com un partit de futbol o un grup d'animadores, però que opinen que votant a un dels dos es votar alguna cosa diferent l'una de l'altra. Si encara us queda sentit comú i no en teniu prou amb l'exemple autòcton, que us servisca la reforma constitucional per adonar-s'en que, llevat dues o tres lleis en matèria social, hui en dia votar PP i PSOE equival votar exactament el mateix.

A més a més, al País Valencià votar PP o PSOE encara significa un hándicap més. Apart de lliurar el vostre vot a bàsicament el mateix, s'està entregant part de la sobirania que a cadascú correspon a una força aliena, a una força a la que els nostres interessos els importen sempre i quan no siguen conflictius amb els interessos de Madrid o de qualsevol part d'Espanya amb més pes específic que el nostre. I la prova més contundent la tindrem –i espere equivocar-me– quan el projecte del Corredor Mediterrani, que ara amb tanta passió es defensat pel nostre govern autonòmic quede reduït a cendres o tocat de mort, per afavorir el Corredor Central.

Vull apel·lar a tots aquells que encara tenen un poc d'esperit crític, que s'estimen la terra on van nàixer, que volen veure els interessos valencians reflexats al congrés espanyol i què, en definitiva, no volen quedar dil·luits en el joc d'alternància i d'interessos del PP-PSOE –tant per part de Mariano i Alfredo, com per part de Jorge i Alberto– però que encara no s'han lliberat. A tota aquesta gent vull recordar-los que existeixen altres opcions polítiques amb més Compromís ;) que no son sucursal de ningú, que no tenen cap altre líder a Madrid i que de veritat es preocupen per allò nostre més proper i sempre posant-nos en primer lloc davant dels demés.