Baldoví

Molta gent arrufa les celles quan parles de nacionalisme. I més encara si parles de nacionalisme valencià, als valencians.

Probablement aquests valencians de celles arrufades, si exerceixen el seu vot, acabaran atorgant-lo al PP o al PSOE segons el seu compromís amb els drets socials, l'estat del benestar i l'economia, i segons la seua peculiar manera d'entendre la realitat valenciana. Dels que voten a UPyD ni parle perquè aquestos son irrecuperables per al que vaig a dir.

Aquesta gent que atorga el vot a algun d'aquestos dos partits probablement també creuen que el nacionalisme o el valencianisme és una mera pèrdua de temps al País Valencià (o Comunidad Valenciana per a ells) o potser no se senten suficientment valencians o inclús s'autoodien sent valencians i senten un fort complex d'inferioritat envers altres pobles de l'estat i no pensen amb el nacionalisme valencià com una opció que els puga representar.

Per als que pensen que el valencianisme és una pèrdua de temps o per als que opinen que els valencians estem destinats a ser simples provincians, jo els convidaria a reflexionar sobre la seua opinió sobre el nacionalisme valencià si encara creuen que els queda algun tipus de dignitat.

Que sàpiguen que els nacionalistes valencians no som ni terroristes, ni som gent que causa avalots, tot al contrari, solem ser víctimes d'ells per gent que veu en nosaltres un perill.

Que vegen que els nacionalistes valencians no som persones que odiem altres llengües sinó que estimem la nostra pròpia, el valencià, i respectem les altres. A més, tampoc s'avergonyim d'ella.

Que comprenguen que els nacionalistes valencians no som gent que venem els nostres interessos per a obtindre beneplàcit i consideració d'altres pobles d'Espanya, sinó que lluitem per ells amb la cara ben alta.

Que entenguen que els nacionalistes valencians no callem i mirem cap a un altre lloc quan ens roben i espolien davant els nostres nassos, sinó que ens queixem i ho denunciem.

I si no en tenen prou, que li peguen una ullada a la intervenció al debat d'investidura del nostre diputat nacionalista (pese a qui li pese) Joan Baldoví. El nostre primer representant valencianista en molts anys, que s'ha estrenat hui i, amb cinc minuts d'intervenció, ha fet més feina que tots els Estebans González Pons, Nachos Uriartes, Inmaculadas Rodriguez-Piñeros, Leires Pajines i Ciprians Císcars que han calfat l'escó per Valencià, Alacant o Castelló al llarg dels anys de democràcia. A més a més, no ha dubtat en dir-li a la cara i exposar al senyor Rajoy la situació en la que ens trobem al País Valencià. Situació què, pel cabreig, la virulència i el despreci amb què li ha fet la rèplica aquest, no deu de ser massa llunyana a la realitat. I es què diuen que les veritats ofenen.

És per això que una veu a Madrid, netament valenciana i valencianista, era, és i seguirà sent necessària. Hui Joan ho ha demostrat de sobra. Gràcies a ell hem recuperat un poc de la nostra dignitat perduda. Gràcies a ell hui he tornat a sentir l'esperança que el País Valencià encara és possible.

Enhorabona Baldoví i moltes gràcies!