Baldoví

Molta gent arrufa les celles quan parles de nacionalisme. I més encara si parles de nacionalisme valencià, als valencians.

Probablement aquests valencians de celles arrufades, si exerceixen el seu vot, acabaran atorgant-lo al PP o al PSOE segons el seu compromís amb els drets socials, l'estat del benestar i l'economia, i segons la seua peculiar manera d'entendre la realitat valenciana. Dels que voten a UPyD ni parle perquè aquestos son irrecuperables per al que vaig a dir.

Aquesta gent que atorga el vot a algun d'aquestos dos partits probablement també creuen que el nacionalisme o el valencianisme és una mera pèrdua de temps al País Valencià (o Comunidad Valenciana per a ells) o potser no se senten suficientment valencians o inclús s'autoodien sent valencians i senten un fort complex d'inferioritat envers altres pobles de l'estat i no pensen amb el nacionalisme valencià com una opció que els puga representar.

Per als que pensen que el valencianisme és una pèrdua de temps o per als que opinen que els valencians estem destinats a ser simples provincians, jo els convidaria a reflexionar sobre la seua opinió sobre el nacionalisme valencià si encara creuen que els queda algun tipus de dignitat.

Que sàpiguen que els nacionalistes valencians no som ni terroristes, ni som gent que causa avalots, tot al contrari, solem ser víctimes d'ells per gent que veu en nosaltres un perill.

Que vegen que els nacionalistes valencians no som persones que odiem altres llengües sinó que estimem la nostra pròpia, el valencià, i respectem les altres. A més, tampoc s'avergonyim d'ella.

Que comprenguen que els nacionalistes valencians no som gent que venem els nostres interessos per a obtindre beneplàcit i consideració d'altres pobles d'Espanya, sinó que lluitem per ells amb la cara ben alta.

Que entenguen que els nacionalistes valencians no callem i mirem cap a un altre lloc quan ens roben i espolien davant els nostres nassos, sinó que ens queixem i ho denunciem.

I si no en tenen prou, que li peguen una ullada a la intervenció al debat d'investidura del nostre diputat nacionalista (pese a qui li pese) Joan Baldoví. El nostre primer representant valencianista en molts anys, que s'ha estrenat hui i, amb cinc minuts d'intervenció, ha fet més feina que tots els Estebans González Pons, Nachos Uriartes, Inmaculadas Rodriguez-Piñeros, Leires Pajines i Ciprians Císcars que han calfat l'escó per Valencià, Alacant o Castelló al llarg dels anys de democràcia. A més a més, no ha dubtat en dir-li a la cara i exposar al senyor Rajoy la situació en la que ens trobem al País Valencià. Situació què, pel cabreig, la virulència i el despreci amb què li ha fet la rèplica aquest, no deu de ser massa llunyana a la realitat. I es què diuen que les veritats ofenen.

És per això que una veu a Madrid, netament valenciana i valencianista, era, és i seguirà sent necessària. Hui Joan ho ha demostrat de sobra. Gràcies a ell hem recuperat un poc de la nostra dignitat perduda. Gràcies a ell hui he tornat a sentir l'esperança que el País Valencià encara és possible.

Enhorabona Baldoví i moltes gràcies!

Converses...

No fa molt, vaig mantindre una conversació amb un jove militant socialista, amb el que feia temps que no parlava. Al fer-li una pregunta referent al seu partit –sense cap mala intenció, ho jure–, la conversació va derivar així:

Jo: Què tal va estar el míting de Rubalcaba?

Jove Socialista: Millor que els del BLOC segur, encara que els de Compromís no, eixos molen. El BLOC ara té un boom gràcies a Oltra, sempre ho he dit, tenen molts altibaixos.

Jo: Igual que el PSOE, no? També té molts altibaixos...

Jove Socialista: Clar, però bé...

Jove Socialista: Però no són els mateixos: Uns són de 9 a 5 i els vostres de 3 a 0. És una pena perquè mola el partit però...no és factible.

Jove Socialista: La societat valenciana està cega i davant PP o PSOE elegisc PSOE.

Jo: ...

***********

Després d'aquesta encesa defensa i exquisida argumentació intentant fer veure'm la llum socialista que guiarà la meua vida, gràcies al meu interlocutor podria dir que:

• Els de Compromís molem, però els del BLOC no molem. Interessant reflexió, sobretot quan el BLOC és part integrant i majoritària de la coalició anomenada Compromís, junt a Iniciativa del Poble Valencià i els Verds i per tant, som el mateix.

• Tenim un boom gràcies a Mònica Oltra, que no és militant del BLOC, però està a Compromís. Molt bé, mira, Mònica és una gran dona que ha fet política de la manera que hauria de fer-se aquesta: d'una forma clara i transparent i amb l'únic objectiu d'intentar fer un poquet millor la vida de les persones. Ella ha sabut transmetre el seu missatge polític i la seua manera de fer política, que alhora també és la de Compromís (i el BLOC està al Compromís) i ha col·laborat, junt a moltes altres persones de la Coalició, a fer veure que hi ha vida més enllà del PSOE valencià, més preocupat en assegurar-se cadiretes i sous a càrrec de l'erari públic que en donar resposta a tota aquella gent que creu que el País Valencià del PP no és el seu País Valencià.

• Tenim molts altibaixos –sí, ja sé que en valencià es diu “alts i baixos”–. Doncs sí mira, el que deuria passar en política es que si no s'aconseguix connectar amb el que la gent demana o necessita, aquesta et deuria retirar la confiança. Això és el que passaría a un món ideal. Potser pense que, per això, és més interessant i recomanable passar de 3 a 0 que no de 9 a 5. En este cas, per a mi, els 5 que continuen votant una opció que no ha fet absolutament res pel País Valencià, que baixen el cap davant les demandes de Madrid i què des d'allà mateix, han traït a la gent que els va votar, demostren que per a ells la política es comparable al futbol, on s'és fòrof d'un equip a mort, sense importar si ho fa bé o mal, és a dir, sense un criteri raonable, només apel·lant als sentiments més baixos i viscerals. I és una cosa que no m'agrada gens.

• No som factibles. M'agradaría haver aclarat aquest punt, no sé que significa ser factible segons el meu interlocutor, però si la factibilitat té alguna cosa a veure amb l'èxit electoral, crec que alguns ixirien perdent de bon tros degut a la seua continua pèrdua de suport per part de la gent des de fa quasi 20 anys.

En fi, he de dir que després d'aquesta conversació només em queda donar-los l'enhorabona a tots els votants i militants socialistes que pensen i actuen de forma similar, perquè gràcies a ells, el Partit Popular no guanyarà... arrasarà el 20-N. I si aquestes actituds son les de la majoria de la joventut del partit, on pareix que hui en dia les idees i el discurs socialista va impostat d'aquesta manera en compte de ser racionat i propi de cadascú, em sembla que hi haurà governs del Partit Popular, tant a Espanya com al País Valencià durant moltíssim temps.

I per finalitzar, altra cosa. Pareix que Compromís, causa respecte, dona por, molesta a gent com aquesta. Si això ocorre, serà perquè les coses s'estan fent correctament. I si la causa d'aquestes actituds de despreci és una espècie d'enveja per la manera en què es fan les coses des de la coalició, la solució és molt fàcil. Com he dit abans, aquest món –el de la política– no ha de ser un partit de futbol on s'ha de mantindre l'afició per un equip tant a les bones com a les males....Crec que no cal que m'explique més...Ah! I si decideixen sumar-se al projecte, que recorden que a la política s'hi ha d'estar de pas...Ahí queda això.

La tornada de Bola de Drac

El dia 19 de setembre passat va començar a emetre's al 3XL, canal de televisió dedicat a la programació per xiquets, adolescents i joves, integrant de la Corporació Catalana de Radio Televisió i, per tant, canal germà de TV3 –sí, la mateixa TV3 que el ex-president Camps i tota la seua colla ha censurat a casa nostra– una sèrie què, tot i que no és nova però apareix completament renovada, va marcar la meua infantesa i joventut més tendra: Bola de Drac.

Ha resultat, si més no, un esdeveniment curiós per a mi. El tornar a poder sentir en català les veus de Son Goku, Vegeta i companyia m'ha causat una sensació de plaer i a la vegada nostàlgia. Poder tornar a escoltar el doblatge que considere "original" i no l'aberració en castellà que ha sigut emesa a les televisions nacionals, és d'agraïment. També cal donar gràcies a Televisió de Catalunya per posar tanta cura amb la recuperació de la sèrie, ja que han intentat conservar als actors de doblatge originals en aquesta nova versió que ara destaca més gràcies a l'alta definició, el so estereofònic i la pantalla panoràmica.

Aquestes atencions que sempre li ha procurat la televisió catalana a la sèrie que va representar una revolució per a tota la gent de la meua generació no tenen ni punt de comparació amb el maltracte al que va ser sotmesa per l'autèntica televisió de tots nosaltres, Canal 9, en un dels primers possibles casos de censura al canal que, per desgràcia, ara hi son prou comuns.

Si no hagués sigut per aquest fet, hui en dia estaria dient que la versió que considere original i que em plena de bons records, es la que feia Canal 9, doblada al valencià de la nostra terra, que pel que he pogut recordar als fragments extrets del Youtube, en la meua humil opinió, no tenia res que envejar al doblatge català.

Però això ja es història i com és sabut, Canal 9 mai va emetre els últims capítols de la sèrie. Tots els xiquets que érem seguidors de les aventures de Son Goku, vam haver de continuar seguint-les a TV3 –tot i que jo, personalment, la veia als dos canals simultàniament–, on la van reposar una i altra volta fins a ben entrats els anys 2000.

No he trobat clarament el motiu al·legat per Televisió Valenciana per no finalitzar l'emissió de Bola de Drac, però probablement i tal com es comentava que va passar a Andalusia i després més tard a Antena 3, moltes associacions es van queixar de l'extrema violència, el sexisme i la competitivitat que es mostrava a la sèrie i això, segurament va dur a la cancel·lació de l'emissió per part de Canal 9. Si eixos motius són certs, hui en dia la gent que es queixava de Bola de Drac es duria les mans al cap al veure en quin abocador de merda s'ha convertit la televisió en general....

El ben cert és què, tot i això, jo sempre he vist la part bona de Bola de Drac i m'agradaria destacar com a exemple, diversos punts positius que he anat trobant al llarg dels anys:

• El valor de l'amistat. Els amics eren molt importants per a Son Goku i sempre els va defensar a mort . El grup d'amistats mai va parar de créixer durant la sèrie.

• L'afany de superació de les dificultats. Tot i sempre anar al límit, els protagonistes de la sèrie aconseguien superar els entrebancs que els posaven els seus enemics amb molta força de voluntat.

• La senzillesa. No donar-li importància al luxe ni als diners. Durant la sèrie, Son Goku sempre ha demostrat poc d'afecte per les coses terrenals i sempre ha estat vivint amb el necessari, amb comunió amb la natura i sense avarícies.

• La redempció i el perdó. Durant tota la sèrie, s'han vist enemics de Son Goku que han acabat redimint-se i sent, primer aliats d'ell i després grans amics. Tot i tindre caràcters difícils i haver causat grans mals han acabat perdonats, com el cas d'en Cor Petit i en Vegeta.

Ara que la sèrie que va marcar la meua infància i la de molta gent ha tornat actualitzada per a les noves audiències, només em queda desitjar-li que tinga el major èxit possible. Serà una tasca difícil repetir aquella gesta, ja que hui en dia, tant la televisió com els xiquets, son radicalment diferents als de fa 20 anys, però estic segur que aquella màgia que desprenia Bola de Drac, aconseguirà encisar de nou a molta gent.

I per finalitzat aquest text reivindicatiu-nostàlgic, m'agradaria recordar a la nostra Bola de Drac, aquella que parlava valencià com nosaltres. Aquella que va fer que xiquets de Castella i de Múrcia, aprengueren alguna cosa de valencià gràcies a ella, cosa impensable per a la majoria d'ells i els seus pares quan venen a viure ací. Aquella que s'emetia en una televisió que encara es podia considerar nostra i digna. Us deixe una de les millors escenes de la sèrie i els seus corresponents òpenings i endings. Molts diuen que les versions en valencià de les cançons eren roïnes, però a mi em segueix posant la pell de gallina. Jutgeu vosaltres mateixos.

Visca Bola de Drac per sempre!

Unió d'interessos

Estos últims dies hem pogut comprovar que l'antigament intocable i sagrada Constitució Espanyola, ara ja no ho és tant. Resulta que allò que era tan sumament difícil de canviar, no ho és, i damunt es pot fer en un temps exprés i sense causar una catàstrofe de proporcions siderals. Inclús es pot fer sense dissoldre expressament les Corts espanyoles i sense consultar a aquells en els què, segons el mateix document alterat, resideix la sobirania. Com pot ser això? Com és possible? Molt senzill: Gràcies la unió d'interessos PP-PSOE.

Tot i que sembla que aquest acostament entre dos partits, en teoria antagònics, és una cosa extraordinària i pel bé de tots, en realitat és un fet prou més comú i usual i de dubtosa utilitat general –que no siga la seua pròpia, s'entén–. Al País Basc, per exemple, van de la maneta formant un front antinacionalista, curiosament sent ells dos partits nacionalistes espanyols. Més properament a nosaltres, ací al País Valencià, PP i PSOE s'alien –excepte quan l'afer Gürtel, en el que els socialistes esperaven que els caiguera una presidència de la Generalitat del cel– per repartir-se cadiretes a la mesa de les Corts, pactar llocs als consells d'administració dels diversos organismes públics, trossejar-se i permetre l'expoliació forània de les nostres caixes d'estalvis, consensuar reformes estatutàries de vergonya que han sigut provadament inútils i evitar que altres partits amb una actitud més bel·ligerant envers el govern –autonòmic s'enten, perquè per al govern central, ja tenim al propi Consell, del PP– i amb més ganes de defensar els interessos valencians, els toquen els collons.

El que vull fer amb tot açò que dic és obrir els ulls a aquells votants no dogmàtics, es a dir, aquells simpatitzants i/o militants d'ambdós partits que encara no han caigut en l'error de pensar que la política és com un partit de futbol o un grup d'animadores, però que opinen que votant a un dels dos es votar alguna cosa diferent l'una de l'altra. Si encara us queda sentit comú i no en teniu prou amb l'exemple autòcton, que us servisca la reforma constitucional per adonar-s'en que, llevat dues o tres lleis en matèria social, hui en dia votar PP i PSOE equival votar exactament el mateix.

A més a més, al País Valencià votar PP o PSOE encara significa un hándicap més. Apart de lliurar el vostre vot a bàsicament el mateix, s'està entregant part de la sobirania que a cadascú correspon a una força aliena, a una força a la que els nostres interessos els importen sempre i quan no siguen conflictius amb els interessos de Madrid o de qualsevol part d'Espanya amb més pes específic que el nostre. I la prova més contundent la tindrem –i espere equivocar-me– quan el projecte del Corredor Mediterrani, que ara amb tanta passió es defensat pel nostre govern autonòmic quede reduït a cendres o tocat de mort, per afavorir el Corredor Central.

Vull apel·lar a tots aquells que encara tenen un poc d'esperit crític, que s'estimen la terra on van nàixer, que volen veure els interessos valencians reflexats al congrés espanyol i què, en definitiva, no volen quedar dil·luits en el joc d'alternància i d'interessos del PP-PSOE –tant per part de Mariano i Alfredo, com per part de Jorge i Alberto– però que encara no s'han lliberat. A tota aquesta gent vull recordar-los que existeixen altres opcions polítiques amb més Compromís ;) que no son sucursal de ningú, que no tenen cap altre líder a Madrid i que de veritat es preocupen per allò nostre més proper i sempre posant-nos en primer lloc davant dels demés.